Rolando Villazón: "L'òpera no és un art de museu"

foto: Juanma Ramos - AVUI

EL PUNT - AVUI 25/04/2013
Jaume Vidal

“L'òpera no és un art de museu”

El tenor Rolando Villazón presenta un disc amb àries de Verdi que cantarà al Palau de la Música aquest estiu

El tenor Rolando Villazón (Mèxic, 1972), una de les grans figures líriques actuals, va viatjar a Barcelona dimarts passat per signar exemplars de la novel·la Malabares (Espasa) i presentar el seu disc Giuseppe Verdi, A musical journey (Deursche Grammophon), amb àries de Verdi que configuren el repertori de la seva gira europea que el portarà de nou a Barcelona, el 27 de juny al Palau de la Música. Abans tornarà a Catalunya per interpretar al Liceu (27 i 30 de maig, i 2 i 5 de juny) l'òpera L'elisir d'amore, de Donizetti.

A la botiga del Liceu va signar dimarts exemplars del seu llibre, però va ser a la llibreria La Central on va viure la seva primera anècdota de Sant Jordi, quan una seguidora seva es va sorprendre de trobar-lo entre escriptors. Es va confessar gran admiradora, però mirant de reüll el llibre li va dir: “No sabia que fes llibres.” Va girar cua i se'n va anar. “Sé que de moment qui s'apropa a mi perquè he escrit un llibre ho fa perquè em coneix com a cantant, però jo crec en mi com a escriptor –explica–, tot i que una cosa és cantar sota la dutxa i una altra dedicar-t'hi professionalment; una cosa és escriure i, una altra, publicar un llibre. Hauria pogut fer una obra sobre superació personal o explicar la meva vida, però el que volia fer és una novel·la per poder narrar una història.”

A més de tenor, director d'escena, escriptor i caricaturista, també fa de pallasso amb Narices Rojas, una organització dedicada a fer animació als nens hospitalitzats. Diu que li agraden els nous reptes, però sempre si hi pot aportar alguna cosa. “Això no sempre s'entén. Quan era líric em vaig posar a fer barroc perquè creia que podia dir alguna cosa personal en aquest àmbit.”

Pel que fa a Verdi, motiu del seu darrer disc, el considera un autor totalment contemporani. “Verdi volia connectar amb el públic, explicar històries mitjançant la música. No composava per impressionar els crítics.” El disc, a més de les àries més famoses mostra també un Verdi menys conegut.

Nou estil

Rolando Villazón pertany a una generació d'intèrprets que ha canviat les formes, l'estètica i els rituals de la lírica. “Els Tres Tenors van marcar una època en què ens vam apropar més al públic. Jo, que sóc de la generació que els segueix, sento que canto per al públic. No em cal sortir portant un frac a escena. I em surt saludar a la meva manera i no fent servir els rígids moviments que ens ensenyaven de joves. Vull estar amb el públic perquè l'òpera no és un art de museu.”

La pròxima actuació a Catalunya serà al Liceu. “Barcelona és molt important per a mi. Aquí hi tinc un grup important de seguidors que s'anomenen villazonistes. Hi he actuat força. Ja he vingut abans amb L'Elisir d'amore que ara tornaré a fer.”

Sobre el rumor que no cantaria al Liceu pel seu caixet, diu: “Sé que es diu això. Jo no ho he sentit, però si fos el cas, tinc una relació extraordinària amb l'administració del Liceu i ben segur que no hi hauria cap problema.”

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/639965-lopera-no-es-un-art-de-museu.html