El mateix titol ja és una declaració de principis, que ha degut fer remugar i remoure's de les butaques al sector de rancis aficionats que creuen tenir la patent del que és i que no és l'òpera, de com es canta i com no, de com s'ha d'anar vestit. Potser el nou públic tarda una mica en saber quan s'ha d'aplaudir i quant no, però un aplaudiment fora de temps, o un aplaudiment per una actuació mediocre, no fan cap mal a ningú. En canvi, aplicar a l'opera tots els corsés amb que alguns la voldrien, perque fos només per a ells, allunya a moltissim públic que en podria gaudir a dojo, que és com es gaudeix l'òpera: sense mida ni motlles. I, perquè no, en texans!
El programa de Ramón Gener és fresc, irreverent i engrescador. MOLT BENVINGUT!
EL PUNT-AVUI 2/10/11 02:00 - Barcelona - Xavier Roca
Desmitificar l'òpera
El 33 estrena ‘Òpera en texans', un programa que vol donar les claus per fer accessible el ‘bel canto' a espectadors de tota mena, entesos i profans
Ballar Mozart en una discoteca a les quatre de la matinada? Barrejar Parsifal amb Matrix, o Pagliacci amb Queen?Tot i que a priori podrien semblar combinacions contra natura, són algunes de les que proposa Òpera en texans, el nou programa dedicat al bel canto que avui estrena el 33 amb l'entrega dedicada a Carmen. Alguns dels capítols posteriors se centren en Don Giovanni, Tosca, Il trovatore o Porgy and Bess.
El presentador d'Òpera en texans és el baríton i pianista Ramon Gener, que es proposa “acostar l'òpera a tothom, als que ja els agrada, als que no hi han anat mai, als puristes... Volem mostrar que no és una cosa sacra i intocable, sinó que pot agradar a qualsevol persona a qui agradi la música, que és tothom”. Gener sosté que “no s'ha d'anar al Liceu com qui va a missa, sinó com qui va al teatre, al cinema o a una exposició”.
Amb aquesta intenció, el programa es planteja com un manual d'instruccions per poder entendre l'òpera, desmuntant una obra en cada entrega per tal de fer-la assequible i amb la col·laboració de cantants i grups com Maika Makovski, Mazoni, El Petit de Cal Eril i Els Amics de les Arts.
El director d'Òpera en texans és Xavier Morral, que destaca el fet que “l'equip del programa està format per gent molt jove” com a clau per al dinamisme i la frescor que es persegueix. També subratlla que s'ha concedit “llibertat absoluta per fer el que hem volgut”, i que “tot el programa està gravat al carrer, no hi ha res enregistrat a plató”. Lluís Cuevas, cap de Programes Culturals de TVC, inscriu Òpera en texans dins la vocació “divulgativa i lúdica” de la programació del 33, i considera que l'espai vol “transmetre la passió per l'òpera a través d'un espectacle cent per cent televisiu”.
I aprofito l'avinentesa per a reinvindicar la reprogramació, edició en DVD,
en podcast de video, stream o el que sigui, d'un altre programa mític, emés a
partir de 1998, del que gairebé no existeixen testimonis (un d'ells, el video de l'enllaç següent): el
enyoradíssim NIT D'ARTS, de Roger Alier i Marcel Gorgori.
