Aquesta tarda, a les 16h., la direcció del Gran Teatre del Liceu ha concedit una roda de premsa per a la presentació de la propera temporada 2013-2014, que podeu veure amb tot detall a l'enllaç superior.
Hi ha algunes diferències amb el que es va adelantar aquí el 23 de febrer, publicat per error amb anticipació la web del Liceu (per unes hores) - llegir post -, però no gaires: algun concert que no constava, les concrecions dels repartiments i poca cosa més.
El que es veu enseguida es que estem davant d'una temporada, per seguir la tònica general, de retallades. Normal, si les subvencions públiques han disminuït, i les polítiques de promoció del mecenatge no han donat encara tots els seus fruits. El pressupost de la propera temporada serà de 39,2 milions d'euros -respecte als 42 de l'any anterior-, amb una previsió de 12,2 milions procedents d'ingressos de l'activitat artística; 6,7 milions procedents de mecenatge, 1,6 milions de altres ingressos, i 18,6 per subvencions ordinàries de les administracions públiques.
Alguns mitjans ja publiquen titulars "oficials" parlant de reducció de pressupost sense reducció de qualitat. És difícil, per no dir impossible, que això sigui així. Es cert que encara podem dir que hi ha un cert nombre d'estrelles de primer ordre i en el seu moment àlgid, com Diana Damrau, Sondra Radvanovsky, Angela Gheorghiu, Joyce Didonato, Sarah Connolly, David Daniels, Juan Diego Flórez o Jonas Kaufmann (en el recital de lieder que "ens devia"), però també hi ha clares mancances, sobretot sent aquest l'any Verdi, del bicentenari del seu naixement. Ni una òpera verdiana, i es despatxa l'homenatge al compositor amb uns concerts on sobresurt el nom de Leo Nucci, però la resta no son primeres figures, dirigint els quatre concerts Karel Mark Chichón, el gibraltareny espòs d'Elina Garanča.
Com que tot apunt es basa en opinions personals, jo destaco d'aquesta temporada la Agrippina amb David Daniels i Sarah Connolly, que ja vam veure com a Nerone, el 2009, a L'incoronazione di Poppea, malgrat que aquesta mateixa tarda la sovint poc exacta Maricel Chavarria hagi publicat a La Vanguardia que serà el seu debut liceístic (llegir). També tinc moltes ganes d'escoltar al Jonas Kaufmann en directe, encara que els lieder de Wintereise no serien la meva opció preferida. Els Puccinis m'avorreixen, però Sondra Radvanovsky es la millor Tosca de l'actualitat, i a la Gheorghiu sempre es una delícia escoltarla. Si hagués de puntuar la temporada, li donaria un 7, enfront del 8 de la actual, per exemple.
Us deixo el vídeo de presentació de la propera temporada: