FAUST AL LICEU: INCOMPLERT, PERÒ FANTÀSTIC !

Ahir es va inaugurar la temporada 2011-2012 del Liceu i, d'una manera atípica, no va ser una una òpera sencera, sino amb fragments de Faust, en versió concert. Les retallades arriben no només a les nostres economies, sinó també a las institucions, i el Liceu ha hagut de rebaixar 10 milions del seu pressupost en els darrers dos anys. Potser el més desitjable hagués estat que aquesta retallada no recaigués sobre la òpera que inaugura la temporada, pero això no deixa de ser una convenció, i entenc que amb pocs mesos era totalment impossible, per exemple, canviar a octubre la Linda de Chamounix, per a inaugurar de manera sonada. Han hagut moltes crítiques prèvies, per aquest tema, gent que ja s'ha ha sentenciat l'obra abans de veure-la. Aplaudim perquè a no sé quin col·lectiu els hi treuen el lot de Nadal, però, després, que no ens toquin el nostre "santuari". A algun lloc s'havia de retallar, i mai la decisió pressa podrà ser del gust de tothom.

Així doncs, el meu enfoc es que ja que tenim una obra amb fragments magnífics, i uns cantants de luxe, millor disposar-se a gaudir-ne. I ahir no fa defraudar en absolut als presents. Començant pel protagonista: jo tenia molt bones referencies, en vídeo, de Piotr Beczala, però ahir vaig quedar realment bocabadada: ÉS EXTRAORDINARI!. El vaig trobar molt més guapo que als vídeos que jo havia vist, amb molta prestància, i molt menys "estaquirot" del que el tenia catalogat. Es fabulós això d'haver de canviar d'opinió, en positiu. Però el que realment em va entusiasmar va ser el seu cant: una timbre bell, una tècnica perfecta, potencia i projecció, i també sensibilitat i matisos. Ràpidament l'he col·locat el meu olimp de tenors, entre els tres millors de l'actualitat. Krassimira Stoyanova, malgrat que va agradar molt al públic, a mi no em va convéncer. Ho del poc encert del vestuari, que no la afavoria gens, es anecdòtic, però té algo en la veu que no m'acaba d'agradar i, pel meu gust, li manca "charme", que es el que fa que una soprano brilli al escenari. El guapissim Erwin Schrott no em va sorprendre: ja l'havia escoltat en directe, i sé que és un bon i efectiu baríton, que millora encara més per la seva altissima prestancia escènica, i la seva simpatia i gràcia. A la sortida d'artistes vaig poder comprobar que també es encantador en el tracte personal, afable i proper. Ludovic Tézier és un dels mes inexpressius cantants que conec, però canta bé, i és adequat pel rol. Karine Deshayes va estar correcta i Julie Juon molt adequada. El cor va donar molt bons moments, i l'orquestra bé, potser una mica alta en alguns moments, sense coordinar-se amb els cantants, suposo que és algo que es pot corregir en les següents funcions

En definitiva, un luxe tenir aquestes figures interpretant fragments de Faust. Nosaltres triem: podem centrarnos en el que falta, o bé en tot el que ens ofereix aquesta fantástica representació, i llavors ben segur que disfrutarem molt. Encara que veuré un altre dia el segon repartiment, el que em pertoca pel meu abonament, estic temptada de repetir el primer algun dels dies, son dues hores d'òpera per gaudir molt i molt.

El dia 11 d'octubre, Catalunya Música (anar al web) , a les 20 h.  oferirá en directe la

retransmissió de la segona representació d'aquests Fragments de Faust. 

Posaré aquí l'enllaç per a la descàrrega tan aviat circuli per la xarxa.