FAUST AL LICEU: INCOMPLERT, PERÒ FANTÀSTIC !

Ahir es va inaugurar la temporada 2011-2012 del Liceu i, d'una manera atípica, no va ser una una òpera sencera, sino amb fragments de Faust, en versió concert. Les retallades arriben no només a les nostres economies, sinó també a las institucions, i el Liceu ha hagut de rebaixar 10 milions del seu pressupost en els darrers dos anys. Potser el més desitjable hagués estat que aquesta retallada no recaigués sobre la òpera que inaugura la temporada, pero això no deixa de ser una convenció, i entenc que amb pocs mesos era totalment impossible, per exemple, canviar a octubre la Linda de Chamounix, per a inaugurar de manera sonada. Han hagut moltes crítiques prèvies, per aquest tema, gent que ja s'ha ha sentenciat l'obra abans de veure-la. Aplaudim perquè a no sé quin col·lectiu els hi treuen el lot de Nadal, però, després, que no ens toquin el nostre "santuari". A algun lloc s'havia de retallar, i mai la decisió pressa podrà ser del gust de tothom.

Així doncs, el meu enfoc es que ja que tenim una obra amb fragments magnífics, i uns cantants de luxe, millor disposar-se a gaudir-ne. I ahir no fa defraudar en absolut als presents. Començant pel protagonista: jo tenia molt bones referencies, en vídeo, de Piotr Beczala, però ahir vaig quedar realment bocabadada: ÉS EXTRAORDINARI!. El vaig trobar molt més guapo que als vídeos que jo havia vist, amb molta prestància, i molt menys "estaquirot" del que el tenia catalogat. Es fabulós això d'haver de canviar d'opinió, en positiu. Però el que realment em va entusiasmar va ser el seu cant: una timbre bell, una tècnica perfecta, potencia i projecció, i també sensibilitat i matisos. Ràpidament l'he col·locat el meu olimp de tenors, entre els tres millors de l'actualitat. Krassimira Stoyanova, malgrat que va agradar molt al públic, a mi no em va convéncer. Ho del poc encert del vestuari, que no la afavoria gens, es anecdòtic, però té algo en la veu que no m'acaba d'agradar i, pel meu gust, li manca "charme", que es el que fa que una soprano brilli al escenari. El guapissim Erwin Schrott no em va sorprendre: ja l'havia escoltat en directe, i sé que és un bon i efectiu baríton, que millora encara més per la seva altissima prestancia escènica, i la seva simpatia i gràcia. A la sortida d'artistes vaig poder comprobar que també es encantador en el tracte personal, afable i proper. Ludovic Tézier és un dels mes inexpressius cantants que conec, però canta bé, i és adequat pel rol. Karine Deshayes va estar correcta i Julie Juon molt adequada. El cor va donar molt bons moments, i l'orquestra bé, potser una mica alta en alguns moments, sense coordinar-se amb els cantants, suposo que és algo que es pot corregir en les següents funcions

En definitiva, un luxe tenir aquestes figures interpretant fragments de Faust. Nosaltres triem: podem centrarnos en el que falta, o bé en tot el que ens ofereix aquesta fantástica representació, i llavors ben segur que disfrutarem molt. Encara que veuré un altre dia el segon repartiment, el que em pertoca pel meu abonament, estic temptada de repetir el primer algun dels dies, son dues hores d'òpera per gaudir molt i molt.

El dia 11 d'octubre, Catalunya Música (anar al web) , a les 20 h.  oferirá en directe la

retransmissió de la segona representació d'aquests Fragments de Faust. 

Posaré aquí l'enllaç per a la descàrrega tan aviat circuli per la xarxa.

 

DVD DON CARLO (ROH), CON ROLANDO VILLAZÓN, GANADOR GRAMOPHONE AWARDS 2011

Ayer, 6 de octubre,  se hizo pública la lista de los ganadores de los GRAMOPHONE AWARDS 2011, en sus distintas categorias. EL DVD de Don Carlo (ROH), con Rolando Villazón, Simon Keenlyside, Marina Poplavskaya y Feruccio Furlanetto, dirigido por Antonio Pappano, se llevó el premio DVD Perfomance. Otros ganadores fueron Gustavo Dudamel, (Artist of the Year), Jonas Kaufmann -Verismo Arias (Recital) y Sir John Elliot Gardiner - SDG Bach Cantatas series (Special Acheivement Award).

VER LA LISTA DE TODOS LOS PREMIADOS

"I thought that his account of the solo in Act 1 was as fine an example of singing by a tenor in Verdi as we have heard in many a year: elegant in detail, movingly expressive and endowed with that special beauty of tone which was Villazon’s distinctive gift". 

http://gramophone.co.uk/review/verdi-don-carlos

JOSÉ ANTONIO ABREU, EL SEMBRADOR DE ILUSIONES (CRÓNICA DE NILDA)

 

José Antonio Abreu nació en Venezuela en 1939. Es considerado uno de los íconos culturales y musicales de Venezuela. Fundó y dirigió la Orquesta Sinfónica Simón Bolívar (OSSB), así como también la Orquesta Sinfónica Nacional Juvenil (1975) y la Fundación del Estado para el Sistema Nacional de Orquestas Infantiles y Juveniles (FESNOJIV), que es una red de orquestas infantiles, juveniles y coros que involucra cerca de 250 mil jóvenes músicos. Estos utilizan la educación musical para el desarrollo comunitario, la integración social y la solidaridad, que tiene como su máxima expresión la Orquesta Sinfónica de la Juventud Venezolana Simón Bolívar.

 
De entre las imágenes que tenemos de la Gala Echo Klassik 2011, destaco el video de entrevista a José Antonio Abreu, que recogió el Premio Espacial Echo Klassik al Compromiso Social, un reconocimiento que se ha convertido en una referencia en Europa, otorgado por la Academia de Fonografía de Alemania 

Los ganadores de los Premios Echo Klassik son elegidos por personalidades de la cultura, la política y los medios de comunicación, quienes se encargan de seleccionar lo más reconocido de la música clásica anualmente. En este sentido,  no sólo se premia a los artistas más destacados, o el disco más vendido, sino también la calidad de proyectos artísticos y la trayectoria de personajes vitales en el crecimiento de la música académica. Sin duda, el maestro Abreu, como forjador de El Sistema, se ha convertido en un figura referencial en cuanto al futuro de la música clásica. 

Podéis ver el vídeo de esta entrevista, y después un texto hecho por Nilda, a la que pedí unas lineas sobre el maestro Abreu, para que pudiera hacernos partícipes de la gran admiración que siente por él. ¡Muchas gracias!

EL SEMBRADOR DE ILUSIONES

Nunca mejor título para el Maestro José Antonio Abreu…un visionario…un hombre preocupado y ocupado en construir  espacios de dignificación para los niños y jóvenes de Venezuela sin distinción de clases, pero básicamente  dedicado a mejorar la educación de adolescentes, como instrumento para abandonar la pobreza y de alguna manera como modelo para quienes quieran imitarlo.

El Maestro Abreu  a los 35 años de edad  puso en marcha la creación y fundación de El Sistema Nacional de las Orquestas y Coros Juveniles e Infantiles de Venezuela. Puso con  su experiencia , conocimientos en el campo económico, gerencial, pedagógico y  musical  los basamentos de ésta obra extraordinaria y su posterior desarrollo. Abreu lo llama “Programa de Rescate Social, de transformación cultural…pero con especial énfasis en sectores vulnerables o en situaciones de riesgo”.

Él cuenta: 

“…yo vi desde el primer ensayo la trayectoria futura de esto, porque esa trayectoria me dio la magnitud del reto que me planteó a mí ése ensayo.  Yo había conseguido 50 atriles, una donación muy generosa para que en ese ensayo pudieran practicar unos 100 muchachos…cuando llegó el momento había…once … y yo me dije: o cierro el programa ahora o lo multiplico por miles!!!!…y resolví afrontar el reto, y esa misma noche, a esos mismos once muchachos yo les prometí convertir ésa orquesta en una de las primeras del mundo.

Y recordé ésas palabras hace dos meses cuando en el London Times, un distinguido crítico inglés publicó un artículo diciendo que había cinco mejores orquestas en el mundo y la quinta era la Sinfónica Juvenil Simón Bolívar de Venezuela.

Y hoy podemos decir que el arte ha dejado de ser un monopolio de élites en América Latina y se ha transformado en un derecho social de todo el pueblo.”

He aquí a un hacedor.

Un comentario personal:  Grabando un Concierto de Gustavo Dudamel, en mi vieja cassetera, en el momento de los aplausos finales, vi por primera vez al Maestro Abreu. No sabía quién era ésa persona delgadita, enjuta, seria, tímida, lejos de la primera fila, casi escondido entre los plateístas que aplaudían a rabiar. Por movimientos alrededor de él, pensé que era alguien cercano a Gustavo…su abuelo, tal vez?.... Después, cuando supe quién era y siguiéndolo a través de su obra, su figura ya no fue, ni es, enjuta para mí, es gigante, como su personalidad. Y su voz tiene tanta convicción y tanta seguridad que me da cuenta de donde viene la fuerza para esa obra monumental realizada desde su país hacia América Latina y  desde ya para Todo el Mundo.

Maravilloso ejemplo de cómo se deben hacer las cosas.

El Maestro Abreu es una honra para el género humano y para toda la música.

Kees Verkaik

ROLANDO VILLAZÓN CANTA IL MIO TESORO (STARS VON MORGEN)

 

Rolando Villazón grabó los días 2 y 3 del pasado mes de agosto un programa para televisión, exactamente para ZDF y ARTE, en el que hacía de presentador del evento, y también interpretaba alguna pieza. Podéis leer sobre ello en este post de 2-08-2011- HOY Y MAÑANA ROLANDO VILLAZÓN PRESENTA "STARS VON MORGEN" EN BERLIN

Ahora, como adelanto de la emisión definitiva, posiblemente a primeros de 2012, podemos degustar (al menos, yo lo he degustado más que visto/oído) a Rolando en una magnífica interpretación de Il mio tesoro, de Don Giovanni. Decididamente, Mozart es aún más Mozart cantado por Rolando.

MÁS FOTOS DE LA GALA ECHO KLASSIK 2011

En el Facebook de KlassikAkzente se han publicado esta tarde un álbum de fotos de la Gala Echo Klassik 2011, con el nombre de Impressionen vom ECHO Klassik 2011, que contiene, entre otras, estas fotos de Rolando Villazón. Danke schön!

 

ROLANDO VILLAZÓN CANTA "POURQUOI ME RÉVEILLER" EN LA GALA ECHO KLASSIK 2011

Foto: Clemens Bilan/dapd - epochtimes.de

Ya podemos ver el video de la interpretación de Rolando, al inicio de la Gala Echo Klassik 2011, en la que recibió el premio "Klassik ohne Grenzen" por su álbum México. Rolando escogió para la ocasión el Pourquoi me réveiller, de Werther.

Photo by Getty Images/Getty Images Europe - Zimbio

Photos: Herbert (danke schön!)

 

 

MOLT BENVINGUDA, ÒPERA EN TEXANS !

Enmig de tota la vorágine de post sobre els premis Echo Klassik 2011 (que encara no ha acabat), reemprenc un post en el meu idioma, com he anat fent algunes vegades a aquest Blog, per a donar la més calurosa benvinguda al nou programa de Televisió de Catalunya, al Canal 33, que es va estrenar ahir vespre, ÒPERA EN TEXANS.

El mateix titol ja és una declaració de principis, que ha degut fer remugar i remoure's de les butaques al sector de rancis aficionats que creuen tenir la patent del que és i que no és l'òpera, de com es canta i com no, de com s'ha d'anar vestit. Potser el nou públic tarda una mica en saber quan s'ha d'aplaudir i quant no, però un aplaudiment fora de temps, o un aplaudiment per una actuació mediocre, no fan cap mal a ningú. En canvi, aplicar a l'opera tots els corsés amb que alguns la voldrien, perque fos només per a ells, allunya a moltissim públic que en podria gaudir a dojo, que és com es gaudeix l'òpera: sense mida ni motlles. I, perquè no, en texans!

El programa de Ramón Gener és fresc, irreverent i engrescador. MOLT BENVINGUT!

ANAR AL WEB DE

EL PUNT-AVUI 2/10/11 02:00 - Barcelona - Xavier Roca

Desmitificar l'òpera

El 33 estrena ‘Òpera en texans', un programa que vol donar les claus per fer accessible el ‘bel canto' a espectadors de tota mena, entesos i profans

Ballar Mozart en una discoteca a les quatre de la matinada? Barrejar Parsifal amb Matrix, o Pagliacci amb Queen?
Tot i que a priori podrien semblar combinacions contra natura, són algunes de les que proposa Òpera en texans, el nou programa dedicat al bel canto que avui estrena el 33 amb l'entrega dedicada a Carmen. Alguns dels capítols posteriors se centren en Don Giovanni, Tosca, Il trovatore o Porgy and Bess.
El presentador d'Òpera en texans és el baríton i pianista Ramon Gener, que es proposa “acostar l'òpera a tothom, als que ja els agrada, als que no hi han anat mai, als puristes... Volem mostrar que no és una cosa sacra i intocable, sinó que pot agradar a qualsevol persona a qui agradi la música, que és tothom”. Gener sosté que “no s'ha d'anar al Liceu com qui va a missa, sinó com qui va al teatre, al cinema o a una exposició”.
Amb aquesta intenció, el programa es planteja com un manual d'instruccions per poder entendre l'òpera, desmuntant una obra en cada entrega per tal de fer-la assequible i amb la col·laboració de cantants i grups com Maika Makovski, Mazoni, El Petit de Cal Eril i Els Amics de les Arts.
El director d'Òpera en texans és Xavier Morral, que destaca el fet que “l'equip del programa està format per gent molt jove” com a clau per al dinamisme i la frescor que es persegueix. També subratlla que s'ha concedit “llibertat absoluta per fer el que hem volgut”, i que “tot el programa està gravat al carrer, no hi ha res enregistrat a plató”. Lluís Cuevas, cap de Programes Culturals de TVC, inscriu Òpera en texans dins la vocació “divulgativa i lúdica” de la programació del 33, i considera que l'espai vol “transmetre la passió per l'òpera a través d'un espectacle cent per cent televisiu”.

I aprofito l'avinentesa per a reinvindicar la reprogramació, edició en DVD, en podcast de video, stream o el que sigui, d'un altre programa mític, emés a partir de 1998, del que gairebé no existeixen testimonis (un d'ells, el video de l'enllaç següent): el enyoradíssim NIT D'ARTS, de Roger Alier i Marcel Gorgori.

http://www.tv3.cat/videos/445089/Nit-darts

DOS VIDEOS (ENSAYOS Y BACKSTAGE) DE ROLANDO VILLAZÓN EN ECHO KLASSIK 2011

Podemos ver ya dos videos, el primero, de una información sobre los momentos previos a la Gala Echo Klazzik 2011, emitida en el informarivo "Heute", de ZDF, y el segundo, una entrevista a Rolando Villazón en el backstage.