12 feb 2011

"HIPÓLITO LÁZARO - O PARADISO!", DE MIQUEL PÉREZ

Carles Cervelló, Miquel Pérez i Jaume Tribó


 Aquest matí he tingut el plaer d'assistir a la presentació d'un llibre del amic Miquel Pérez, titulat Hipólito Lázaro - O paradiso!, editat per Témenos edicions. El llibre el tinc ara a les mans, compta amb un pròleg de la gran Montserrat Caballé, està molt ben editat, amb tapa dura i un disseny molt elegant, malgrat que l'editor, Carles Cervelló,  s'ha apressat, a l'inici del acte, en disculpar-se d'algunes errades (convenienment identificades en un full annex), fruit de problemes tècnics i de les presses. 

L'editor ha fet una breu presentació, doncs una forta afonia li dificultava molt parlar. Després ha intervingut Jaume Tribó, el conegudíssim apuntador del Liceu, que té tants coneixements, com anècdotes sucoses i a qui sempre es un plaer escoltar. Ens ha dit que Catalunya ha estat una terra de grans tenors: Viñas,  Lázaro,  Aragall, Carreras, Jimenez, Dalmau, Bros... I que, entre ells, tenim un "super-divo", però que no sap si el lluïm prou. Ens diu que en Miquel Pérez fa vint anys que va descobrir a Lázaro, i que n'ha fet una biografia molt divertida, molt singular,  amb moltes aportacions insòlites, i molt entretenida de llegir. Que una part molt destacada del llibre es la detalladísima cronologia i les imatges inèdites. Y, finalment, que la figura de Lázaro, de vegades, sembla que interessi més a la gent de fora, per exemple, als Estats Units, on existeix un respecte immens per al tenor català.

En tercer lloc, ha intervingut l'autor, en Miquel, i ens explica que quan va començar a interessar-se per l'Hipólito Lázaro, es va adonar que no existía gairebé informació sobre ell. A l'any 1994 va trobar a una botiga un doble vinil amb fragments que ell desconeixia i, seguint el fil de la seva procedència, va contactar amb el dibuixant Ramón Sabatés,  gran afeccionat a l'òpera i amic personal de Lázaro, que li va facilitar l'accés al llegat discogràfic del tenor, però, sobretot, li va donar a conèixer al personatge, que el va fascinar des del primer moment. Ens diu també Miquel que ha intentat reflexar al llibre aquesta vesant humana de Lázaro, que va tenir uns inicis molt difícils, que el van fer un home de caracter i amb una gran honestedat. Que ha volgut, fer la cronologia dia a dia, i ha tingut molta ajuda dels arxius de molts teatres, com el MET o l'Opera de Budapest. Ens explica anécdotes molt significatives, com quan va ser vetat als teatres italians per no voler signar un manifest feixista, quan es va negar a cantar per a Fidel Castro, quan fer-ho li hagués suposat el retorn immediat dels seus bens expropiats, o quan li va dir a un Josep Carreras, que llavors rebia classes d'ell, que no arribaria enlloc perquè li faltaven aguts. 

Miquel ha fet també una tasca que no es queda reflexada al llibre, que es la recuperació de fragments de la discografia de Lázaro. N'existeixen un 40-50 coneguts, però ell n'ha recuperat fins a 186. Ens explica que l'avi de Lawrence Holdridge va salvar 400 matrius de gravacions originals, abans que es convertissin en material per a fer armes, i que també ha aconseguir interessants gravacions en viu. Lázaro va ser el primer tenor en enregistrar el Nessun dorma, just dos mesos després de la seva estrena a La Scala, al 1926 y també va ser, durant uns quants anys, el cantant amb més èxit (discos venuts) a Nova York.

Als oients se'ns ha fet molt breu les explicacions de Jaume Tribó i Miquel Pérez, i, al finalitzar, hem sortit en estampida a comprar el llibre, primer per a poder demanar-li la signatura al autor, però després per arribar a casa i començar-lo a llegir ben aviat. Ho he fet aquesta tarda un parell d'hores, i us asseguro que es realment interessant, amè i transpúa un gran amor per l' òpera per part de Lázaro, però també per part del Miquel, junt amb  una gran capacitat de feina i molt rigor. 

Posteriorment he pogut confirmar que, després de la primera edició en català, s'editarà també en espanyol perquè pugi arribar encara a més públic. 



 Esta mañana he tenido el placer de asistir a la presentación de un libro del amigo Miquel Pérez, titulado Hipólito Lázaro - O paradiso! , editado por Témenos edicions. El libro lo tengo ahora mis manos, tiene un prólogo de la gran Montserrat Caballé, está muy bien editado, con tapa dura y un diseño muy elegante, a pesar de que el editor, Carlos Cervelló, se ha apresurado, al inicio del acto, en disculparse de algunos errores (convenientemente identificados en una hoja anexa), fruto de problemas técnicos y de las prisas.

El editor ha hecho una breve presentación, una fuerte afonía le dificultaba mucho el habla. Después ha intervenido Jaume Tribó, el conocidísimo apuntador del Liceu, que tiene tantos conocimientos, como jugosas  anécdotas y a quien siempre es un placer escuchar. Nos ha dicho que Catalunya ha sido una tierra de grandes tenores: Viñas, Lázaro, Aragall, Carreras, Jimenez, Dalmau, Bros ... Y que, entre ellos, tenemos un "super-divo", pero que no sabe si le hemos dado el lucimiento suficiente. Nos dice que MiguelPérez hace veinte años que descubrió a Lázaro, y que ha hecho una biografía muy divertida, muy singular, con muchas aportaciones insólitas, y muy entretenida de leer. Que una parte muy destacada del libro es la detalladísima cronología y las imágenes inéditas. Y, finalmente, que la figura de Lázaro, a veces, parece que interese más a la gente de fuera, por ejemplo, de Estados Unidos, donde existe un respeto inmenso hacia el tenor catalán.

En tercer lugar, ha intervenido el autor, Miquel, y nos cuenta que cuando empezó a interesarse por el Hipólito Lázaro, advirtió de que no existía información sobre él. En 1994 encontró en una tienda un doble vinilo con fragmentos que él desconocía y, siguiendo el hilo de su procedencia, contactó con el dibujante Ramón Sabatés, gran aficionado a la ópera y amigo personal de Lázaro, que le facilitó el acceso al legado discográfico del tenor, pero, sobre todo, le dio a conocer al personaje, que le fascinó desde el primer momento. Nos dice también Miquel que ha intentado reflejar en su libro esta vertiente humana de Lázaro, que tuvo unos inicios muy difíciles, que lo hicieron un hombre de carácter y con una gran honestidad. Que ha querido hacer la cronología día a día, y ha contado con una gran ayuda parte de los archivos de muchos teatros, como el MET o la Opera de Budapest. Nos cuenta anécdotas muy significativas, como cuando fue vetado en los teatros italianos por no querer firmar un manifiesto fascista, cuando se negó a cantar para Fidel Castro, cuando hacerlo le hubiera supuesto el retorno inmediato de sus bienes expropiados, o cuando le dijo a Josep Carreras, que entonces recibía clases de él, que no llegaría a ninguna parte porque le faltaban agudos.

Miquel ha hecho también una tarea que no se queda reflejada en el libro, que es la recuperación de fragmentos de la discografía de Lázaro. Existen un 40-50 conocidos, pero él ha recuperado hasta 186. Nos cuenta que el abuelo de Lawrence Holdridge salvó 400 matrices de grabaciones originales, antes de que se conviertan en material para hacer armas, y que también ha logrado interesantes grabaciones en vivo. Lázaro fue el primer tenor en grabar Nessun dorma, justo dos meses después de su estreno en La Scala, en 1926 y también fue, durante varios años, el cantante de más éxito (discos vendidos) en Nueva York.

A los oyentes se nos han hecho muy breves las explicaciones de Jaume Tribó y Miquel Pérez, y, al finalizar, hemos salido en estampida a comprar el libro, primero para poder pedirle la firma al autor, pero después para llegar a casa y empezar a leer muy pronto. Lo he hecho esta tarde un par de horas, y os aseguro que es realmente interesante y ameno y transpira un gran amor por la ópera por parte de Lázaro, pero también por parte de Miquel, junto con una gran capacidad de trabajo y un gran rigor.

Posteriormente he podido confirmar que, después de la primera edición en catalán, se editará también en español para que pueda llegar aún a más público.  


 

9 comentarios:

  1. Felicitations à Miquel Perez pour sa biographie d'un grand ténor dont j'ignorai complètement l'existence. Je suis très surprise de la grande qualité des enregistrements grace auxquels j'ai pu découvrir cette voix superbe.

    ResponderEliminar
  2. Me da gran gusto leer el nombre del Opera de Budapest. Despuès de Hipólito Lázaro, cantaron en Budapest tanto otros cantantes catalanes a quienes el público húngaro adoraba y entre quienes los màs fantàsticos eran Jaume Aragall, Josep Carreras, Vicenç Sardinero, Montserrat Caballé, Victoria de los Ángeles.

    ResponderEliminar
  3. En el comentari del sr. Tribò que tu comentas, m'ha extranyat molt, que entre els tenors catalans, faltava el Emili Vendrell.
    en fi potser no li agrada .
    Ferran. (malalt de Bach)

    ResponderEliminar
  4. Hola Ferran! Doncs no facis molt de cas, perquè jo vaig prendre notes i, lògicament, de vegades no donava abast a anotar tot el que deien, en pot haver dit algún que jo no anotés. De totes maneres, entenc que quan es parla sense un paper devant, aquestes coses pases: quan dius noms, és fàcil que sempre te'n deixis algún.

    ResponderEliminar
  5. Yo tampoco se muchas cosas de Hipolito Lazaro, pero os contare que cuando yo tenia unos nueve años en mi casa compraron la opera MARINA que la cantaba HIPOLITO LAZARO.MERCEDES CAPSIR y MARCOS REDONDO aunque yo era pequeña cuando la escuchabamos, normalmente era los sabados por la noche yo recuerdo que me emocionaba de lo bien que cantaban todos.Otra cosa los discos eran se piedra y hanian muchimos discos para escuchar toda la obra.Gracias por este libro que al comentarlo Teresa me ha devuelto unos recuerdos de la infancia que estaban olvidados

    ResponderEliminar
  6. Mil gracias , he sido un admirador del gran tenor a quien trajo mi padre con la compañía Bracale a cantar en Medellín COLOMBIA año 1926?? Teatro Junín ya desaparecido. Sinembargo quiero anotar que hace 40 años un amigo , barítono , colombiano y con ocasión de la muerte de Lazaro me presto una Autobiografía del gran tenor . El libro de Miguel Pérez lo estoy encargando ya a España . Mil gracias .

    ResponderEliminar
  7. José R. Gaviria11/2/14, 16:07

    Buenos días el anónimo de ayer fue mío dado que no sabía como identificarme . Mi correo electrónico es sejugayarre@hotmail.com , como podeis ver también en honor de un gran tenor español . Mil gracias por haber publicado mi comentario .
    José R. Gaviria G.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola José, muchas gracias por tu comentario y por este segundo mensaje identificándote. Normalmente no publico mensajes anónimos, pero ya vi que era por olvido. Muchos saludos desde Barcelona!

      Eliminar
  8. Hola José...resulta que tengo un amigo,que de segundo apellido se llama Lázaro...resulta que es un antepasado del tenor..Resulta que me dijo que antes de joven,Hipolito era carretero..de varios productos,,por ejemplo al abuelo de mi amigo le traia colchones...podria encontrar de alguna manera alguna foto de carretero...le haria una gran ilusion
    gracias

    ResponderEliminar