5 mars 2013

VIDEO TEMPORADA LICEU 2013-2014 A TV3...AMB DUES ERRADES



Al Telenotícies Vespre s'ha recollit la notícia de la presentació, la tarda del dilluns, de la propera temporada 2013-2014 del Gran Teatre de Liceu.

Aquí en podeu veure les imatges. Després d'una introducció del presentador, Ramon Pellicer, una veu en off (o sigui, gravat) comenta les novetats, amb les imatges que acompanyen. Hi ha, però, dos errades que destaquen: al minut 1:08, a la Sondra Radvanovsky ens la converteixen en "Ronda", i, al minut 1:26,  per il·lustrar a Juan Diego Flórez...ens posen imatges de Rolando Villazón (absent, dissortadament, en aquesta nova temporada) .


4 mars 2013

PRESENTACIÓ I VIDEO NOVA TEMPORADA LICEU 2013-2014




Aquesta tarda, a les 16h., la direcció del Gran Teatre del Liceu ha concedit una roda de premsa per a la presentació de la propera temporada 2013-2014, que podeu veure amb tot detall a l'enllaç superior.

Hi ha algunes diferències amb el que es va adelantar aquí el 23 de febrer, publicat per error amb anticipació la web del Liceu (per unes hores) - llegir post -, però no gaires: algun concert que no constava, les concrecions dels repartiments i poca cosa més.

El que es veu enseguida es que estem davant d'una temporada, per seguir la tònica general, de retallades. Normal, si les subvencions públiques han disminuït, i les polítiques de promoció del mecenatge no han donat encara tots els seus fruits. El pressupost de la propera temporada serà de 39,2 milions d'euros -respecte als 42 de l'any anterior-, amb una previsió de 12,2 milions procedents d'ingressos de l'activitat artística; 6,7 milions procedents de mecenatge, 1,6 milions de altres ingressos, i 18,6 per subvencions ordinàries de les administracions públiques.

Alguns mitjans ja publiquen titulars "oficials" parlant de reducció de pressupost sense reducció de qualitat. És difícil, per no dir impossible, que això sigui així. Es cert que encara podem dir que hi ha un cert nombre d'estrelles de primer ordre i en el seu moment àlgid, com Diana Damrau, Sondra Radvanovsky, Angela Gheorghiu, Joyce DidonatoSarah Connolly, David DanielsJuan Diego Flórez o Jonas Kaufmann (en el recital de lieder que "ens devia"), però també hi ha clares mancances, sobretot sent aquest l'any Verdi, del bicentenari del seu naixement. Ni una òpera verdiana, i es despatxa l'homenatge al compositor amb uns concerts on sobresurt el nom de Leo Nucci, però la resta no son primeres figures, dirigint els quatre concerts Karel Mark Chichón, el gibraltareny espòs d'Elina Garanča.

Com que tot apunt es basa en opinions personals, jo destaco d'aquesta temporada la Agrippina amb David Daniels i Sarah Connolly, que ja vam veure com a Nerone, el 2009, a L'incoronazione di Poppea, malgrat que aquesta mateixa tarda la sovint poc exacta Maricel Chavarria hagi publicat a La Vanguardia que serà el seu debut liceístic (llegir). També tinc moltes ganes d'escoltar al Jonas Kaufmann en directe, encara que els lieder de Wintereise no serien la meva opció preferida. Els Puccinis m'avorreixen, però Sondra Radvanovsky es la millor Tosca de l'actualitat, i a la Gheorghiu sempre es una delícia escoltarla. Si hagués de puntuar la temporada, li donaria un 7, enfront del 8 de la actual, per exemple.  

Us deixo el vídeo de presentació de la propera temporada:

2 mars 2013

Robert Lepage awarded the Tenth Glenn Gould Prize

foto: Spokeo -  ©2013 W.E.N.N.


The 10th Glenn Gould Prize announcement press conference, held at Sony Centre for the Performing Arts. Featuring: Rolando Villazon. Where: Toronto, Ontario, Canada. When: 21 Feb 2013


foto: Spokeo -  ©2013 W.E.N.N.

foto: Spokeo -  ©2013 W.E.N.N.



foto: Tchad magazine
TORONTOFeb. 21, 2013 /CNW/ - Innovative playwright, actor and director of theatre, opera, circus and film, Robert Lepage is the Tenth Glenn Gould Prize Laureate.  Mr. Lepage has won international critical acclaim and audience applause for his groundbreaking and influential works that fuse diverse media into cohesive stories that surprise, challenge and delight.
"It is a good thing to celebrate excellence but I do think it is important to define what "excellence" is. For me, the excellence of an artist should not be measured only by his successes and achievements but also by his courage and capacity to constantly put himself in danger," stated Robert Lepage. "Trial, error and at times even public humiliation are as much part of the process of defining one's uniqueness. It means surviving both the highs of being ahead of the curve and the defeated feeling of trailing behind."
"I am deeply honoured by this prestigious and generous accolade. As I know Glenn Gould did, I believe there is such a thing as a culture of the North and as I was walking to work this morning trying to fight my way through the heavy blizzard that had invaded my fair city, I could somewhat sense his presence in the howling wind and the vanishing footsteps I was clumsily following in the snow," said Robert Lepage.
In reaching their decision, the jurors took special note of Mr. Lepage's increasing influence in the theatre world, which has reinforced his willingness to take risks on stage to achieve results often thought to be unobtainable.
Glenn Gould Prize Chair, Paul Hoffert notes, "Lepage is a rare contemporary artist who has continued to innovate and take risks while retaining his audiences. His influence in film, theatre and music is immense and global. Like Glenn Gould, he has transformed his field, drawn new audiences to classical music, and embraced technology in the service of his art."
The Tenth Glenn Gould Prize Jury included legendary music and entertainment producer Bob Ezrin (Canada/USA), screenwriter and director Deepa Mehta (Canada); award-winning author and essayist John Ralston Saul (Canada) singer-songwriter, poet and artist Patti Smith (United States); entrepreneur, arts philanthropist and longtime advisor to the London Symphony Orchestra Sir David Tang (Hong Kong); and one of opera's leading tenors Rolando Villazón (Mexico/France).
About Robert Lepage

Robert Lepage is renowned for his creative and original approach to theatre and opera, using new technologies to shake classical stage direction to its foundations.  The Quebec-born artist began his career as an actor, author and director gaining international recognition early on with The Dragons' Trilogy in 1985, quickly followed by Vinci,Polygraph and Tectonic Plates.  In 1994 he founded Ex Machina, his multidisciplinary production company, and under his artistic direction, this new team produced a steady output of plays including The Seven Streams of the River Ota,Geometry of Miracles, The Far Side of The Moon, The Andersen Project and Lipsynch.

His operatic achievements include thrilling productions of the double-bill of Bluebeard's Castle and Erwartung, The Damnation of Faust, 1984, The Rake's Progress, Wagner's Der Ring des Nibelungen at the Metropolitan Opera, The Nightingale and Other Short Fables with the Canadian Opera Company, and The Tempest.  He has worked with leading opera producers in FranceSpain and Japan.

http://glenngould.ca/tenth-prize-2013/
Robert Lepage, photo by Julie Perreault

28 févr. 2013

LICEU BARCELONA OPERA HOUSE US FOUNDATION






Avui s'ha presentat en roda de premsa la 'Liceu Barcelona Opera House US Foundation', que es crearà abans de l'estiu per aconseguir un més alt nivell de mecenatge que ajudi a equilibrar els comptes de la institució, minvats pel descens d'aportacions de les institucions públiques. Tot esforç, ben portat, en aquest sentit és sens dubte lloable i molt necessari.
El Liceu ha elaborat un atractiu vídeo promocional en que es pot veure en diverses imatges, fins a quatre moments, i en diversos rols -Des Grieux, en la Manon del 2007 i Nemorino a L'elisir d'amore 2005 - a Rolando Villazón.

El Gran Teatre del Liceu ha anunciat avuis la creació d'una fundació privada sense ànim de lucre a Nova York, la 'Liceu Barcelona Opera House US Foundation', que buscarà filantrops nord-americans per sumar donacions per valor d'uns 100.000 dòlars en el primer any -com a objectiu inicial-, beneficiant-se els mecenes dels incentius fiscals que preveu la legislació nord-americana.

Segons ha explicat en roda de premsa Joan Francesc Marco, és la primera vegada que el Liceu surt a l'estranger a buscar diners, emulant el que ja han aconseguit els grans teatres lírics de tot el món, com el Covent Garden, el Teatre Mariinski, la Royal Opera House, que des de fa anys tenen una entitat sense ànim de lucre als EUA, aconseguint aportacions per valor de fins a 600.000 dòlars.

La fundació, que encara no està creada i que s'establirà a Manhattan - sota la direcció executiva de Marc Busquets -, crearà ponts culturals amb la ciutadania novaiorquesa i amb artistes espanyols vinculats al Liceu per aconseguir donants 'friend' -1.000$-, 'supporter' -2.500-, 'patró' -10.000-, 'donor' -25.000- i 'Underwriter' -50.000-, que rebran contraprestacions a Barcelona i Nova York a l'hora de reservar les seves localitats, per exemple. De fet, aquestes previsions es basen en dades oficials, segons els quals les donacions filantròpiques van sumar el 2011 un total de 298,4 milers de milions de dòlars, el que va suposar un 2% del PIB del país. La 'Liceu Barcelona Opera House US Foundation' s'estableix a Nova York per aprofitar aquesta cultura filantròpica i perquè es tracta d'un nucli central de referència del circuit internacional. 
- extracte nota de premsa -



The Liceu Barcelona Opera House US Foundation wants to continue the Liceu's tradition of patronage in the current global environment to engage its American friends and patrons to encourage and sustain the operatic exchange between the Gran Teatre del Liceu and the United States.

Hoy se ha presentado en rueda de prensa la 'Liceu Barcelona Opera House US Foundation', que se creará antes del verano para conseguir un nivel de mayor de mecenazgo que ayude a equilibrar las cuentas de la institución, mermadas por el descenso de aportaciones de las instituciones públicas. Todo esfuerzo, bien llevado, en ese sentido es sin duda loable y muy necesario.
El Liceu ha elaborado un atractivo vídeo promocional en el que se puede ver en varias imágenes, en cuatro ocasiones, y en varios roles - Des Grieux, en la Manon de 2007 y Nemorino en L'elisir d'amore 2005 - a Rolando Villazón.

El Gran Teatre del Liceu ha anunciado hoy la creación de una fundación privada sin ánimo de lucro en Nueva York, la 'Liceu Barcelona Opera House US Foundation', que buscará filántropos norteamericanos para sumar donaciones por valor de unos 100.000 dólares en el primer año -como objetivo inicial-, beneficiándose los mecenas de los incentivos fiscales previstos en la legislación norteamericana.

Según ha explicado en rueda de prensa el director de la institución Joan Francesc Marco, es la primera vez que el Liceu sale al extranjero a buscar dinero, emulando lo que ya han conseguido los grandes teatros líricos de todo el mundo, midiéndose con el Covent Garden, el Teatro Mariinski, la Royal Opera House, que desde hace años cuentan con una entidad sin ánimo de lucro en EE.UU., consiguiendo aportaciones por valor de hasta 600.000 dólares.

La fundación, que todavía no está creada y que se establecerá en Manhattan -bajo la dirección ejecutiva de Marc Busquets-, creará puentes culturales con la ciudadanía neoyorkina y con artistas españoles vinculados al Liceu para conseguir donantes 'friend' -1.000 dólares-, 'supporter' -2.500-, 'patron' -10.000-, 'donor' -25.000- y 'underwriter' -50.000-, quienes recibirán contraprestaciones en Barcelona y Nueva York a la hora de reservar sus localidades, por ejemplo. De hecho, estas previsiones se basan en datos oficiales, según los cuales las donaciones filantrópicas sumaron en 2011 un total de 298,4 miles de millones de dólares, lo que supuso un 2% del PIB del país. La 'Liceu Barcelona Opera House US Foundation' se establece en Nueva York para aprovechar esa cultura filantrópica y porque se trata de un núcleo central de referencia del circuito internacional.
- extracto nota de prensa -

26 févr. 2013

VIDEO DE ROLANDO VILLAZÓN COMO MACDUFF EN EL MACBETH DEL BELLAS ARTES 2001

imagen del vídeo

A veces parece que es difícil que afloren nuevos vídeos de las primeras actuaciones de Rolando Villazón, pero, de vez en cuando, alguno surge de las profundidades de algún archivo privado, cuyo dueño tiene el generoso gesto de compartirlo. En este caso, quien ha subido el vídeo es el barítono Genaro Sulvarán, protagonista, en el Teatro de Bellas Artes de la capital mexicana, en setiembre de 2001, de la ópera verdiana Macbeth, en la que Rolando Villazón interpretaba a Macduff. No era la primera vez que Sulvarán y Villazón compartían el mismo escenario, puesto que el año anterior (2000) ya habían coincidido en La Traviata, con Ángeles Blancas como protagonista.

imagen: web José Arean

Macbeth es una ópera en cuatro actos con libreto de Francesco Maria Piave con algunas intervenciones de Andrea Maffei, basado en la tragedia escrita entre 1606 por William Shakespeare. La ópera se estrenó en el Teatro della Pergola de Florencia el 14 de marzo de 1847, con dirección del primer violín Alamanno Biangi. Verdi revisó esta obra para París y la estrenó (en francés) en el Teatro Lírico Imperial el 21 de abril de 1865. Esta versión, traducida al italiano, es la que se ha impuesto definitivamente y se estrenó en el Teatro alla Scala de Milán el 28 de enero de 1874. La ópera narra una historia de traición y ambición ambientada en Escocia y su frontera con Inglaterra a mediados del siglo XIMacbeth es un importante general del rey de Escocia, un día se le profetiza que él ocupará el trono en el futuro. A la vez a su amigo Banquo también se le profetizará que será padre de reyes. Macbeth y su mujer deciden adelantar los acontecimientos y para ello asesinan al rey y a cuantos súbditos se interponen en su camino, incluido el propio Banquo. Lady Macbeth terminará derrumbándose ante el peso de los acontecimientos y de su conciencia muriendo loca. Macbeth, a quien también se le auguró que no podría ser asesinado por hombre nacido de mujer, hace caso omiso a las venganzas y así se convierte en víctima de Macduff, cuya familia había asesinado y al que no había dado a luz ninguna mujer al haber sido extraído del vientre de su madre. Tras su muerte los hijos de Banquo ocuparán el trono dando así lugar a una larga estirpe de reyes.


imagen: web Sergio Vela

El Macbeth del Bellas Artes fue emitido por el Canal 22 de la televisión mexicana y de allí procede el vídeo que Genaro Sulvarán acaba de compartir en Youtube. Obviamente, a los villazonistas nos gustaría poder disfrutar de la ópera entera. Aunque Macduff no tenga un papel extenso, Rolando Villazón fue la revelación, "sencillamente deslumbrante", como recogen las crónicas, y su aria "Ah, la paterna mano" recibió una extensísima ovación. Voy a hacer todo lo posible para conseguir el vídeo para este Blog.

Críticas

... Ovaciones semejantes recibieron Genaro Sulvarán, espléndido también en tintes oscuros, y la revelación Rolando Villazón como Macduff, sencillamente deslumbrante.
La Jornada 8 set 2001
http://www.jornada.unam.mx/2001/09/08/02an1clt.html

There was, fortunately, a refulgent star tonight. Rolando Villazon gave us a wonderful Macduff; his aria, "Ah, la paterna mano", deserved several minutes of applause. This young Mexican tenor is already, doubtless, a star in the international firmament of opera and has ahead of him one of the most luminous paths in this world of opera that has, at times like "Macbeth", many possible betrayals. Unfortunately, Macduff is really a secondary character.
Opera-L 8 set 2001
http://listserv.bccls.org/cgi-bin/wa?A2=OPERA-L;pG28cw;20010908155230-0500B


El inicio del vídeo se sitúa en el aria Perfidi!..Pieta, rispetto,amore.....Mal per me!, en la tercera escena del cuarto acto, cuando Macbeth expresa su ira ante su situación: abandonado por sus amigos y a punto de ser atacado por los ingleses. Aún tiene confianza, sin embargo, en las profecías que le hicieron unas brujas, aunque no le presenten tributo de amor y respeto: "Pietà, rispetto, amore...". Llegan noticias de que su esposa ha muerto y, después, de que parece como si el bosque de Birnam se acercase el castillo. Macbeth y sus hombres se aprestan a la batalla. En la lucha, Macbeth se encuentra con Macduff a quien le dice que no podrá ser vencido por ningún hombre nacido de mujer, pero en la batalla vence Macduff, que "fue sacado prematuramente del vientre de su madre", y Macbeth cae mortalmente herido. La ópera termina con un himno de victoria cantado por los vencedores. Lamentablemente, al vídeo le faltan muy pocos minutos para llegar al final de la ópera.


Ópera de Bellas Artes - Festival Internacional Cervantino, Mexico

Macbeth Genaro Sulvarán
Macduff Rolando Villazon
Lady Macbeth Janice Baird
Banquo Mikhail Svetlov Krutikov

Director Sergio Vela
Escenografía Jorge Ballina
Vestuario Eloise Kazan
Iluminación Victor Zapatero
Director musical Jose Arean
Orquesta y Coro del Teatro de Bellas Artes
Prod. y Dir. para TV  Rodolfo Ortega Arnaiz  




Scena Terza

(Sala nel Castello.)

MACBETH
Perfidi! 
All'anglo contro me v'unite!
Le potenze presaghe han profetato:
"Esser puoi sanguinario, feroce;
Nessun nato da donna 
ti nuoce".
No, non temo di voi, nè del fanciullo
Che vi conduce! Raffermar sul trono
Questo assalto mi debbe,
O sbalzarmi per sempre!... 
Eppur la vita
Sento nelle mie fibre inaridita!
Pietà, rispetto, amore,
Conforto ai dì cadenti,
Non spargeran d'un fiore
La tua canuta età.
Nè sul tuo regio sasso
Sperar soavi accenti:
ah! Sol la bestemmia, 
ahi lasso!
Sol la nenia tua sarà!

VOCI INTERNE
(gridando)
Ella è morta!

MACBETH
Qual gemito?

(Entra precipitosa la dama di 
Lady Macbeth)  

DAMA
È morta la Regina!

MACBETH 
(con indifferenza e sprezzo)
La vita... 
che importa?...
È il racconto d'un povero idiota;
vento e suono che nulla dinota!

(la Dama di Lady Macbeth
parte. Entrano Coro di 
guerrieri)

CORO
Sire! ah, Sire!

MACBETH
Che fu?...quali nuove?

CORO
La foresta di Birnam si muove!

MACBETH 
(attonito)
M'hai deluso, presagio infernale!...
Qui l'usbergo, la spada, il pugnale!
Prodi, all'armi! 
La morte o la vittoria!.

CORO
Dunque all'armi! sì, morte o vittoria.

Scena Quarta

(Suono interno di trombe. Intanto 
la scena si muta, e presenta una vasta 
pianura circondata da alture e boscaglie. 
Il fondo è occupato da soldati inglesi, i 
quali lentamente si avanzano, portando 
ciascheduno una fronda innanzi a sè)

MACDUFF
Via le fronde, e mano all'armi!
Mi seguite!

SOLDATI
All'armi! all'armi!

(Malcolm, Macduff e Soldati partono. 
Di dentro odesi il fragore della battaglia)

MACDUFF
Carnefice de' figli miei, t'ho giunto.

MACBETH
Fuggi! Nato di donna
Uccidermi non può.

MACDUFF
Nato non son; strappato
Fui dal seno materno.

MACBETH
Cielo!

(Brandiscono le spade e, disperatamente  
battendosi.)

CORO DI DONNE 
(entrando in scena)
Infausto giorno!
Preghiam pe' figli nostri!
Cessa il fragor!

(Macbeth cade, e Macduff s'allontano)

MACBETH
Mal per me che m'affidai
ne' presagi dell'inferno!
Tutto il sangue ch'io versai
grida in faccia dell'Eterno!...
Sulla fronte... maledetta!...
Sfolgorò... la sua vendetta!
Muoio.. Al cielo... al mondo in ira.
Vil corona!... E sol per te!

(Macbeth muore)

CORO
Vittoria! Vittoria!

(Entra Malcolm, seguito da soldati
inglesi, bardi, popolo)

MALCOLM
ove s'è fitto l'usurpator?

MACDUFF
Colà da me trafitto.
....

VILLAZÓN TOONS - LA BOHÈME


The Mexico City-born opera star is also a talented cartoonist, so we were delighted when he agreed to put his ability to good use for us in the first of a new series, which we've called Villazón Toons. In this animation, made exclusively for Sinfini Music, he introduces the story of one of the world's best-loved and most popular operas, Puccini's La bohème.

Rolando Villazón is one of the world’s leading tenors who passionately believes that opera can be enjoyed by everyone.


25 févr. 2013

Star Tenor Throws Caution to the Wind at Frigid Niagara Falls


image: Joanna

Star Tenor Throws Caution to the Wind at Frigid Niagara Falls


Daredevil tenor Rolando Villazón dazzled an audience of 50,000 shivering spectators when he decided to take the death-defying plunge down Niagara Falls in nothing more than an old whiskey barrel. This feat, which has been attempted only twenty times in history, and only twice successfully, beckoned to Mr. Villazón in his recent trip to nearby Toronto, Canada, where he recently participated in the Tenth Glenn Gould Prize Jury.

The star tenor, coming off of a stunning triumph in the title role of Mozart’s Lucio Silla during the Mozartwoche Festival in Salzburg, Austria, understandably exhibited the air of steely invincibility that is essential in attempting such a dangerous task.

The singer had initially thought to cross the span between the American and Canadian sides of the Falls on a tightrope, but decided that the trick was for babies.

Reporters from the Toronto press corps, aghast at the bold attempt, questioned the tenor about what could possibly induce him to risk life and limb to go down the Falls in a barrel, particularly in the dead of winter, dressed only in his overalls and a top hat.
Mr. Villazón explained that he was conducting research for a new directorial project, Così fan tutte in a Barrel, set to debut at next year’s Mozartwoche. The sparkling opera, loosely based on the classic Mozart comedy, tells the story of forbidden love set during the Prohibition Era against the backdrop of one of the natural wonders of the world. The tenor will take on the lead role of Ferrando “Moonshine” Jones, who smuggles illicit brew across the U.S.--Canadian border in his pa’s whiskey barrels whilst audaciously wooing heartless vixen, Dorabella from Hella, the daughter of his sworn enemy, Special Agent Eliot “Cupcake” Ness, all this under the clever guise of performing the stunt for gullible tourists.

Having survived the perilous dive, the tenor was accorded the high distinction of being named an honorary member of the prestigious Royal Canadian Mounted Police by the Mayor of Toronto. The new Mountie, an admittedly inexperienced horseman, regrettably found himself tossed by his spirited steed into an especially large snow drift, which was created by the third blinding blizzard to hit the city within the hour. The tenor, accustomed to transforming challenges into triumphs, seized the opportunity to make a snow angel, which won the grand prize at Toronto’s Annual Snow Angel Contest. The award—a staggering year’s supply of premium hockey pucks—could hardly have been bestowed on a more grateful winner.
The prized hockey pucks came in very handy when the tenor recognized that no trip to Canada would be complete without a whirl at the country’s national sport and, many would say, religion: ice hockey. Mr. Villazón acknowledged that this was his first time in ice skates, which may account for the fact that, upon being checked into the boards with unusual vehemence by a burly, ill-tempered opponent, he found himself catapulted into the crowd, where he happily signed autographs and sang “Oh, Canada” for the delighted throng.

As if he hadn’t impressed the citizens of Canada enough, the tenor astonished one and all with his skill in the art and science of moose-calling, in which he thoroughly excelled. Soon dubbed “The Moose Whisperer” by awe-stricken Canadians, Mr. Villazón demonstrated his uncanny ability to lure the gentle giants out of their wilderness habitats into the bustling streets of cosmopolitan Toronto. In spite of the admiration expressed by the general populace, the Mayor respectfully requested that Mr. Villazón curtail this activity, what with how messy the moose are and all. 
“Is there anything Canadian that man can’t do, eh?” wondered the bedazzled Torontonians. “That man’s a Canadian through and through! Can we keep him here? There must be a way! Somebody grab his passport and stamp a maple leaf in it!” Enthusiastic fans were seen pursuing Mr. Villazón through Toronto International Airport, but the tenor cleverly avoided capture by pretending to be part of a group of elderly monks visiting from Tibet.

It should be noted that this is the second attempt in a matter of months that North Americans have attempted (unsuccessfully) to detain the tenor on this side of the Atlantic. Readers will recall that in October of 2012, Mr. Villazón narrowly escaped a brazen plot concocted by a group of over-zealous Americans who very nearly held him captive at Independence Hall in Philadelphia “for his own good.”
Rumors continue to swirl that the tenor is entertaining an offer from the city of Toronto to build him his own opera house and make him its artistic director. The star is reported to have been extremely impressed with the city and country as a whole, but the proximity of Toronto to upstate New York has given the tenor serious misgivings, what with the reputation that persists that the residents of the region are not altogether in their right minds when it comes to their admiration of his talents, nor, as many would say, in their right minds at all, for that matter.

More on this story as it becomes available.

Joanna 

24 févr. 2013

ROLANDO VILLAZÓN SERÁ LENSKY EN EL MET 2013-2014

imagen Eugene Onegin ENO

Aunque no es oficial, se ha publicado ya en diversos foros, y con más detalles, lo que se adelantó aquí en el post del pasado 21 de agosto (LEER): Rolando Villazón volverá al MET de New York en la próxima temporada 2013-2014, como Lensky, en Eugene Onegin. Aunque habrá otro reparto con Mariusz Kwiecien, Piotr Beczala y Anna Netrebko en setiembre y octubre, Rolando formará parte del cast de noviembre y diciembre, con cinco funciones.

Eugene Onegin  (P.I. Tchaikovsky)
Nov 23, 29, Dec 2, 5, 12

Onegin:  Peter Mattei
Lenski:  Rolando Villazón
Tatiana:  Marina Poplavskaya
Olga:  Elena Maximova
Gremin:  Stefan Kocán

Conductor:  Alexander Vedernikov
Production: Deborah Warner
Set Designer: Tom Pye
Costume Designer: Chloe Obolensky
Lighting Designer: Jean Kalman
Video Designers: Finn Ross, Ian William Galloway
Choreographer: Kim Brandstrup





Es una coproducción con la ENO (English National Opera), que ya se programó en Londres en 2011 y fue muy elogiada por calidad y su fascinante atmósfera, que gustará a los amantes de lo clásico. Aquí podéis ver un vídeo:


23 févr. 2013

AVANÇ PROGRAMACIÓ LICEU 2013-2014



A la web del Liceu, concretament al seu Calendari, es pot veure en aquests moments la programació de la temporada 2013-2014 abans d'haver estat presentada públicament. M'imagino que aquesta visualització deu ser un error, similar al que va succeir la temporada passada, i el cert és que sembla que hi hagi coses encara per polir. Per exemple, que hi ha dates amb dos concerts, com el 29 d'abril o el 24 de maig (J.Pons-A.Denoke /N.Stemme-J.Savall). També hi han errades en els noms de les òperes (Cendrillon no s'accentua) o "Dallapiccola / Puccini"  (els autors) que consta el 3 de juliol, quan vol dir "Il prigioniero / Suor Angelica".

Sorprenen els concerts "Verdi" (pel 200 centenari del seu naixement) de setembre-octubre, assignats als diferents torns i les 15 (quinze!) funcions de Tosca al març. He complementat les dates amb alguns noms dels repartiments que surten com a possibles a diferents forums, encara que al calendari del Liceu no en consta cap, ni hi ha cap link a mes dades. Es possible que aquesta informació no estigui visible massa temps al web...al menys jo no la tindria, en aquestes condicions, però ho he volgut reflexar aquí com una anticipació que pot ser interessant conèixer. I us deixo també les imatges de cada mes, al final, per que pugueu veure amb més detall els torns i les funcions a d'altres escenaris.
http://www.liceubarcelona.cat/calendari.html  
NOTA POSTERIOR: A la tarda del dissabte (23/02), poc després de la publicació d'aquest post, el Liceu ha eliminat de la seva web la possibilitat de consultar el calendari des de setembre 2013 a juliol 2014. Només en queda rastre en aquest llistat i a les imatges de cada mes que teniu al final.


30/09 - 02/10
Concert Rigoleto, Nabucco i altres

6-9/10
Concert La Traviata, Il Trovatore i altres

13-17/10
Concert Aida, Ernani i altres

19-21/10
Concert Otello, Don Carlo i altres

24-25-26/10
Ballet Nacional de Polonia

27/10
Concert Philippe Jaroussky

16-21-24-26-29/11
Agrippina
Danielle de Niese, Malena Ernman, Sarah Connoly, David Daniels, Valeriano Lanchas. René Jacobs.

17/11
Recital Edita Gruberova

27-28/11
L'Atlàntida

20-22-23-27-28-30/12 - 2-3-5-7/01
Cendrillon
Eglise Gutiérrez, Ewa Podles, Laurent Naouri. Sir Andrew Davies.

17-19/01
Concert Final Concurs «Francesc Viñas»

27-28-30/01 - 1-2-4-5-8-9-11-14-17/02
La sonnambula
Juan Diego Flórez, Patrizia Ciofi, Michele Pertusi.

13-15-16/02
Les Ballets de Monte-Carlo

8-9-11-12-13-14-15-17-18-19-20-21-22-23-25/03
Tosca
Marco Berti, Giuseppe Gippali, Valeriano Lanchas, Martina Serafin, Fiorenza Cedolins, Sondra Radvanovsky, Jorge de León, Daniela Dessì, Fabio Armiliato.

13-16-22-26-30/04
La llegenda de la ciutat invisible de Kitege

25-28/04
Concert Angela Gheorghiu i Saimir Pirgu

29/04 (!?)
Homenatge a Joan Pons
Recital Angela Denoke

19-22-23-25-27-28-30-31/05 - 3/06
Die Walküre
Frank van Aken, Klaus Florian Vogt, Albert Dohmen, Anja Kampe, Iréne Theorin, Eva-Maria Westbroek, Catherine Foster, Erik Halfvarson

24/05 (!?)
Recital Nina Stemme
Concert Jordi Savall

22-25-27/06 - 1-3-4/07
Il prigioniero / Suor Angelica
Barbara Frittoli, Dolora Zajick