Jordi Vilaró és actor, dramaturg, director i professor de teatre, i també és l'autor del blog La davallada d'Orfeu (https://ladavalladadorfeu.wordpress.com). Avui ha dedicat un entusiasta post al Rolando Villazón i us animo a que el llegiu sencer, al seu mateix blog:
D’un temps ençà que em reconec del tot enamorat d’aquest tenor mexicà. No és només pel fet que posseeixi una de les veus més potents i seductores del panorama operístic d’avui dia en el registre de tenor líric, sinó que a això cal sumar-hi valors afegits com, per exemple, la combinació d’una passió extraordinària per tot allò que fa: cantar, però també parlar, explicar-se… comunicar, en definitiva! I tot plegat amanit d’una simpatia i desinhibició públiques que trenquen l’estereotípica imatge de divisme atribuïda a moltes grans figures de la lírica. Això i les seves aptituds dramàtiques –és un bon actor, ja que la seva formació és molt rica: música, interpretació, dansa…–, així com un físic atractiu, el converteixen en un tenor clàssic a l’ús, artísticament complet com pocs i, conseqüentment, en un dels més cotitzats del panorama líric actual.
...
MUCHISSIMAS GRACIAS !
ResponderEliminarUn villazonista n'aurait pas fait mieux...
Le portrait de Rolando est ici très ressemblant et sans complaisance....C'est un vrai plaisir de le lire et même de le relire.