Rosó és en realitat una romança (Cancò d’en Blai), de la sarsuela Pel teu amor. Aquest "sainet líric en dos actes, 2 quadres i 11 números" es va estrenar el 21 de desembre de 1922 al Teatre Tívoli de Barcelona, amb tant poc èxit que als pocs dies va deixar de representar-se. Va ser composta per Josep Ribas i Gabriel, nascut a Gràcia, amb lletra de l'escriptor Miquel Poal i Aragall.
Pero el cantant Emili Vendrell (1895-1963) la va incloure en el seu repertori i la va fer tremendament popular, a l’entorn dels anys 30-40, convertint-se en unes de les cançons més reconegudes i estimades del país.
La seva fulgurant popularitat la posà en el punt de mira dels avantguardistes Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà que l'escarniren per sentimental al seu famós Manifest Groc.
Rolando Villazón va interpretar Rosó al seu recital del pasat 13 de gener, als bisos, “un regalito que he preparado para ustedes”, segons podreu escoltar a la gravació que hem acompanyat amb unes imatges.
L’empatia entre públic i cantant que hi va haver durant tot el recital van pujar llavors amunt, molt amunt. El Rolando ens va fer emocionar a tots i deixar anar unes llàgrimes a uns quants. La va cantar en un català quasi perfecte, i va ser evident que se l’havia treballada molt.
Com diem al final del video, Rolando, el Liceu és casa teva.
AQUÍ podeu trobar la lletra i també podeu escoltar Rosó cantada per
Emili Vendrell
Jaume Aragall
Josep Carreras
Marina Rosell i Santiago Auserón (en una peculiar versió)
EN LA BARRA LATERAL DERECHA PODÉIS ENCONTRAR EL TRADUCTOR DE CATALÁN A OTROS IDIOMAS
DANS LA BARRE LATÉRALE DROITE VOUS POUVEZ TROUVER LE TRADUCTEUR DE CATALAN À D'AUTRES LANGUES
IN THE RIGHT SIDEBAR YOU CAN FIND THE TRANSLATOR OF CATALAN TO OTHER LANGUAGES
L’empatia entre públic i cantant que hi va haver durant tot el recital van pujar llavors amunt, molt amunt. El Rolando ens va fer emocionar a tots i deixar anar unes llàgrimes a uns quants. La va cantar en un català quasi perfecte, i va ser evident que se l’havia treballada molt.
Com diem al final del video, Rolando, el Liceu és casa teva.
AQUÍ podeu trobar la lletra i també podeu escoltar Rosó cantada per
Emili Vendrell
Jaume Aragall
Josep Carreras
Marina Rosell i Santiago Auserón (en una peculiar versió)
EN LA BARRA LATERAL DERECHA PODÉIS ENCONTRAR EL TRADUCTOR DE CATALÁN A OTROS IDIOMAS
DANS LA BARRE LATÉRALE DROITE VOUS POUVEZ TROUVER LE TRADUCTEUR DE CATALAN À D'AUTRES LANGUES
IN THE RIGHT SIDEBAR YOU CAN FIND THE TRANSLATOR OF CATALAN TO OTHER LANGUAGES
Ahhhh, et une autre villazoniste, unes heures avant que nous, a fait un autre video "Rolando chante Rosó"...
le pouvez voir ICÍ
le pouvez voir ICÍ
Inolvidable y emocionante noche aquella. Su regreso a los escenarios, su vuelta "a casa", ante un público que le adora y que le recibió con un aplauso unánime que era como un cálido y tierno abrazo al que Rolando correspondió, agradecido por sentirse querido, con este regalito ( regalazo diría yo) que, gracias a estos magníficos videos, revivimos hoy con la misma fuerza y emoción de entonces.
ResponderEliminar¡Que bueno que viniste, Rolando! Vuelve pronto al teatro que te sonríe con sus luces.
10 punts! per posar aquesta magnífica Rosó, la qual cosa demostra la sensibilitat del cantant envers un públic totalment entregat.
ResponderEliminarFelicitats i endavant!
C'est la vie ! nous étions à ce concert et cela a pris neuf mois pour éclore : cette mélodie catalane inconnue pour nous qui nous a pourtant tant émue et que maintenant
ResponderEliminaravec Rolando nous partageons !Ainsi va
l'art,la musique toute cette poésie
des images de Térésa ! chers
Villazionistas , merci de partager votre amour pour Rolando et Barcelone avec nous !
BRAVO Rolando! Esta es una canciòn que me gusta muchìsimo, es tan preciosa y conmovedora... y debo decir que la versiòn que ha hecho es muy emocionante y de verdad, en un catalàn casi perfecto ya que la pronunciaciòn de este idioma no es tan fàcil.
ResponderEliminarEl video es maravilloso: me ha despertado nostalgia, a mì que me encantan tanto esta ciudad y su gran teatro que desgraciadamente no conseguì visitar.
Jamàs podrìa olvidarme de nombrar a Carreras, ya que habéis propuesto su grabaciòn también: claro que para mì lo tiene todo.
Qué màs?
Moltes gracies a vosaltres per aquesta cançó!
Molt be per recordar la Roso del recital del Gener passat. Vaig poder veure a homes i dones del meu costat ajugar-se les llagrimes. I després tot el Liceu dret aplaudint, agraint aquell regal. Emocionant, gràcies.
ResponderEliminarFelicitats i GRACIES pel video i l'audio, no l'havia tornat a escoltar desde aquell día, ens heu fet un altre "regalito" perque recordar es tornar a viure.
ResponderEliminarUn record per sempre. Rosó encara que provingui d'un sarsuela, com tantes altres belles melodies, s'ha quedat als llavis de la gent i denota com s'ha de tenir en conte la sensibilitat popular.
ResponderEliminarKisses.
En un concert d'emocions a flor de pell, aquest regal va ser la repera. Moment inoblidable, el millor moment, sense cap mena de dubte.
ResponderEliminarAra escoltada en el distanciament personal cap el Villazón, no em produeix la mateixa sensació, però si que continua emocionant. Que un cantant mexicà, amb una única actuació, per bé que memorable, en un Nemorino per la història, s'aprengués aquesta cançó per tocar la fibra, i de quina manera, a tots els que ens varem congregar per rendir-nos (o quasi) als seus peus, és un detall que no es pot oblidar.
Ara bé, heu comés la gosadia de posar altres rosors i a les hores si que m'haig de quadrar.
Com el Carreras ni parlar-ne
Lo de "encara que provingui" de la meva estimada Glòria em sembla fora de lloc. Ja els hi agradaria a moltes òperes, tenir la música de moltes de les sarsueles, que encara que no siguin nostrades, són molt estimades.
Al vídeo, he reconegut alguna cosa personal, que m'ha fet molta il•lusió.
Feia dies que no us visitava, pel que us en demano perdó. :(
ResponderEliminarLlegint aquest “post”, no he pogut evitar un mig somriure pel fet que un dels signants del Manifest Groc fos, precisament, Salvador Dalí, apassionat franquista anys més tard de signar aquell Manifest tan progressista (seria per allò del surrealisme?), però m’ha remogut les tripes llegir en el citat Manifest que un dels “pilars del mal” de la nostra cultura, a part de l’estracanada, entre d’altres, de denunciar “la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà”, o d’entronitzar la boxa (que déu n’hi do!), fos denunciable la psicologia dels nois i de les noies que cantaven “Rosó”... Té “dallonses”, la cosa, eh?
Doncs a mi, aquesta romança em fa posar la pell de gallina, què voleu que us digui! He escoltat totes les versions que heu penjat, i per dicció i sentiment em quedo amb la de l’Emili Vendrell, i felicito la sensibilitat de Rolando Villazón per cantar-la en el recital que va oferir al Liceu.
I pel que fa al comentari de la Glòria, a mi no em sembla pas que sigui fora de lloc, ja que l'"encara que..." precedeix un claríssim posicionament quan, tot seguit, escriu: "com tantes altres belles melodies", i a mi també m'agradaria que altres cantants tinguessin, reblant el que diu al final la Glòria, molt més en compte la sensibilitat popular i imitessin el plausible gest d'en Rolando en lloc, per exemple, de córrer en voler ser els primers en signar "manifiestos".
ui, ui, ni sé ni vull saber (perquè m'ho imagino) quin cantant d'opera signa "manifiestos"...
ResponderEliminarI no et preocupis, Enric, aquí no passem llista, faltaria més! Sabem que tots anem atrafegats i, igual que diem amb els idiomes a la barra lateral, qualsevol persona és benvinguda, tant si llegeix i escriu sovint, com si ho fa quan pot.
Escuchando esta bella canción popular catalana,recuerdo una grabación de la mitica mezzo barcelones Conchita Supervia ,desaparecida antes de la guerra civil .Tambien el no menos mitico Kraus la grabó .En estas , Aragall está en su mejor momento y cuando se prodiga hay que descubrirse. Saludos desde Galicia.
ResponderEliminarBienvenido, lector/a gallego!
ResponderEliminarRealmente Aragall está aquí muy bien,la que escribe tiene una especial debilidad por él.
Gracias por tu comentario, esperamos volver a recibir tu visita en este blog!