El mateix titol ja és una declaració de principis, que ha degut fer remugar i remoure's de les butaques al sector de rancis aficionats que creuen tenir la patent del que és i que no és l'òpera, de com es canta i com no, de com s'ha d'anar vestit. Potser el nou públic tarda una mica en saber quan s'ha d'aplaudir i quant no, però un aplaudiment fora de temps, o un aplaudiment per una actuació mediocre, no fan cap mal a ningú. En canvi, aplicar a l'opera tots els corsés amb que alguns la voldrien, perque fos només per a ells, allunya a moltissim públic que en podria gaudir a dojo, que és com es gaudeix l'òpera: sense mida ni motlles. I, perquè no, en texans!
El programa de Ramón Gener és fresc, irreverent i engrescador. MOLT BENVINGUT!
EL PUNT-AVUI 2/10/11 02:00 - Barcelona - Xavier Roca
Desmitificar l'òpera
El 33 estrena ‘Òpera en texans', un programa que vol donar les claus per fer accessible el ‘bel canto' a espectadors de tota mena, entesos i profans
Ballar Mozart en una discoteca a les quatre de la matinada? Barrejar Parsifal amb Matrix, o Pagliacci amb Queen?Tot i que a priori podrien semblar combinacions contra natura, són algunes de les que proposa Òpera en texans, el nou programa dedicat al bel canto que avui estrena el 33 amb l'entrega dedicada a Carmen. Alguns dels capítols posteriors se centren en Don Giovanni, Tosca, Il trovatore o Porgy and Bess.
El presentador d'Òpera en texans és el baríton i pianista Ramon Gener, que es proposa “acostar l'òpera a tothom, als que ja els agrada, als que no hi han anat mai, als puristes... Volem mostrar que no és una cosa sacra i intocable, sinó que pot agradar a qualsevol persona a qui agradi la música, que és tothom”. Gener sosté que “no s'ha d'anar al Liceu com qui va a missa, sinó com qui va al teatre, al cinema o a una exposició”.
Amb aquesta intenció, el programa es planteja com un manual d'instruccions per poder entendre l'òpera, desmuntant una obra en cada entrega per tal de fer-la assequible i amb la col·laboració de cantants i grups com Maika Makovski, Mazoni, El Petit de Cal Eril i Els Amics de les Arts.
El director d'Òpera en texans és Xavier Morral, que destaca el fet que “l'equip del programa està format per gent molt jove” com a clau per al dinamisme i la frescor que es persegueix. També subratlla que s'ha concedit “llibertat absoluta per fer el que hem volgut”, i que “tot el programa està gravat al carrer, no hi ha res enregistrat a plató”. Lluís Cuevas, cap de Programes Culturals de TVC, inscriu Òpera en texans dins la vocació “divulgativa i lúdica” de la programació del 33, i considera que l'espai vol “transmetre la passió per l'òpera a través d'un espectacle cent per cent televisiu”.
I aprofito l'avinentesa per a reinvindicar la reprogramació, edició en DVD,
en podcast de video, stream o el que sigui, d'un altre programa mític, emés a
partir de 1998, del que gairebé no existeixen testimonis (un d'ells, el video de l'enllaç següent): el
enyoradíssim NIT D'ARTS, de Roger Alier i Marcel Gorgori.
Vaig gaudir molt del primer programa, un format especial i molt agradable. M'hagués agradat que fós el doble de llarg (és a dir 1 hora de programa).
RépondreSupprimerDe la mateixa manera també em vull afegir a la reivindicació de poder accedir als videos del programa NIT D'ARTS de la manera que sigui, doncs sóc jove i mai he pogut gaudir d'aquest programa del qual m'arriben grans comentaris.
Molt benvingut als comentaris de aquest blog, Lluís. Nit d'Arts va ser un programa que va atreure molta gent nova a l'òpera, o que va acabar de consolidar aficions incipients. La parella Alier-Gorgori estaven genials amb els seus comentaris i el seu sentit de l'humor, i també els convidats que hi havien a cada emisió. El programa també defugia el purisme i enganxava moltissim, i és una pena que els més grans no el poguem reveure i els joves no el tingueu a l'abast. A veure si algún dia es decideixen...potser podriem fer un grup de Facebook "Volem tornar a veure Nit d'Arts!" ? (i no ho dic de broma).
RépondreSupprimerVaig veure el programa ahir i hem va agradar força. Em va sorpendre la frescor d'entrar amb un tema com l'Òpera que a la majoria de la gent li fa massa respecte.
RépondreSupprimerGracies Teresa per aquest post
Si, Miquel, el tó es molt adeqüat per a presentar la òpera al públic no habituat, i trencar tòpics. Estic segura que farà molts nous aficionats.
RépondreSupprimerAvui et vull donar especialment les gràcies perquè se m’havia passat veure el programa en directe. I tant que li dono la benvinguda!
RépondreSupprimerBona idea, molt ben feta, ben treballada amb sentit de d’humor. Si senyor! Una immillorable manera de fer gaudir l’òpera. Endavant! Ja espero la segona entrega!