Així doncs, el meu enfoc es que ja que tenim una obra amb fragments magnífics, i uns cantants de luxe, millor disposar-se a gaudir-ne. I ahir no fa defraudar en absolut als presents. Començant pel protagonista: jo tenia molt bones referencies, en vídeo, de Piotr Beczala, però ahir vaig quedar realment bocabadada: ÉS EXTRAORDINARI!. El vaig trobar molt més guapo que als vídeos que jo havia vist, amb molta prestància, i molt menys "estaquirot" del que el tenia catalogat. Es fabulós això d'haver de canviar d'opinió, en positiu. Però el que realment em va entusiasmar va ser el seu cant: una timbre bell, una tècnica perfecta, potencia i projecció, i també sensibilitat i matisos. Ràpidament l'he col·locat el meu olimp de tenors, entre els tres millors de l'actualitat. Krassimira Stoyanova, malgrat que va agradar molt al públic, a mi no em va convéncer. Ho del poc encert del vestuari, que no la afavoria gens, es anecdòtic, però té algo en la veu que no m'acaba d'agradar i, pel meu gust, li manca "charme", que es el que fa que una soprano brilli al escenari. El guapissim Erwin Schrott no em va sorprendre: ja l'havia escoltat en directe, i sé que és un bon i efectiu baríton, que millora encara més per la seva altissima prestancia escènica, i la seva simpatia i gràcia. A la sortida d'artistes vaig poder comprobar que també es encantador en el tracte personal, afable i proper. Ludovic Tézier és un dels mes inexpressius cantants que conec, però canta bé, i és adequat pel rol. Karine Deshayes va estar correcta i Julie Juon molt adequada. El cor va donar molt bons moments, i l'orquestra bé, potser una mica alta en alguns moments, sense coordinar-se amb els cantants, suposo que és algo que es pot corregir en les següents funcions
En definitiva, un luxe tenir aquestes figures interpretant fragments de Faust. Nosaltres triem: podem centrarnos en el que falta, o bé en tot el que ens ofereix aquesta fantástica representació, i llavors ben segur que disfrutarem molt. Encara que veuré un altre dia el segon repartiment, el que em pertoca pel meu abonament, estic temptada de repetir el primer algun dels dies, son dues hores d'òpera per gaudir molt i molt.
El dia 11 d'octubre, Catalunya Música (anar al web) , a les 20 h. oferirá en directe la
retransmissió de la segona representació d'aquests Fragments de Faust.
Posaré aquí l'enllaç per a la descàrrega tan aviat circuli per la xarxa.
Teresa,
RépondreSupprimerEstic d'acord amb algunes coses que dius sobre les retallades, però penso que posat's a estalviar, millor no "mutilar" un Faust amb aquests grandiosos intèrprets i deixar per a millors temps Jodalis's i altres coses (que SI s'escenificaran) i que tindran poc (per no dir escàs) atractiu pel públic. Totalment d'acord amb la valoració dels cantants tot i que a mi l'Stoyanova em va agradar molt.
Unes fotos magnífiques (com sempre).
Una abraçada
Merci pour ce post sur un autre Faust...En ce moment, IL est à la mode puisqu'il se joue à Paris et à Londres avec des artistes de renommée internationale.
RépondreSupprimerMême s'il est vrai qu'une version concert est souvent un peu frustrante, c'est aussi, dans ces conditions particulières, que l'on ne peut rien pardonner (ou presque) à ce que l'on entend...Ce que je lis me donne une grande envie d'écouter la retransmission radio.
Muchas gracias !
Josep, es posible que aquest Faust meresqués "l'indult", però hi han moltes variables que desconeixem (el cost estalviat per retallar aquí, en lloc de una altra cosa), que fan que sigui molr complicat pronunciar-se. Vull dir que igual gracies al que no s'ha gastat aquí, es poden fer no una, sino 5 o 6 coses més que sino no es podrien fer. I, a més, si a tots aquests que protesten tant airadament per la retallada - no dessitjada per ningú- els hi preguntessim per a on habrien estalviat...doncs cadascú tindria una opinió diferent, en funció de les seves preferencies.
RépondreSupprimerGestionar un teatre d'òpera en temps de crisi ha de ser molt difícil, i la crítica gratuita és molt fàcil, i n'hi han que s'instalen de manera permanent.
Per exemple: si fos el Real el que tingués el cicle de Bayreuth de l'any que bé, diriem que fabulós, que ja podría el Liceu tenir algo així. S'aconsegueix per al Liceu (en versió concert, obviament) i posem tota mena de pegues a algo que es realment excepcional: poder escoltar Bayreuth, sense haver-hi d'anar, perquè la majoria de nosaltres no hi anirem mai, i aquesta serà la única oportunitat nostra per poder-ho fer.
Tota gestió té aspectes millorables, pero sembla que sigui només amb la crítica acre i perpétua com s'obtingui el status de "liceista de pro". I ens oblidem de gaudir.
Lundi je suivrai sur France 3 la retransmission avec Alagna,malgré la très désagréable polémique et les échanges vigoureux entre le chef A.Lombard et la vedette !!!!!
RépondreSupprimerMais la musique est reine,oublions les différents.
Estoy de acuerdo con Teresa, me parece excesiva la queja de algunos. Es facil darse cuenta de que esto no es lo ideal...pero estos tiempos tampoco son los ideales y nadie tenemos los conocimientos exactos del dinero que se mueve y de como se mueve. Lo que si me gustaría saber es porqué se han mantenido tantas funciones cuando , obviamente, en estas condiciones es muy dificil llenar el teatro...y de hecho, en los teatros donde hay una representación completa no se hacen mas que cinco o seis funciones. 9 conciertos me parecen un exceso muy grande si se trataba de ahorrar.
RépondreSupprimerPues es una pregunta muy pertinente, 9 son muchas. Me imagino que el número de funciones estaria cerrado con los cantantes antes de los recortes. Y es posible que las indemnizaciones fueran por cancelación fueran altas. Pero, aunque quedan entradas por vender,eso sucede también con otras óperas ¿no?. Los sitios vacios de ayer, más que entradas sin vender, eran de los abonados a los que les dio pereza asistir a una versión concierto. De los palcos del anfiteatro, había ayer la mitad completamente vacios, y la mayoria de esas butacas son de abono, no de venta.
RépondreSupprimerTeresa
RépondreSupprimera mi també em va saber molt greu que l'Òpera Faust es convertís tan sols en un concert... però l'emprenyada va ser quant es va saber fa mesos..... ara ja estava mes que assumida i el que vaig fer divendres es gaudir de la musica i d'aquelles veus que per mi van ser un regal.
Vaig gaudir molt i també amb Krassimira Stoyanova, qua a mi també em va agradar força.
Et felicito per les fotos... si les compares amb les que he publicat amb el meu Bloc "Voltar i Voltar"...jejejejeje... o be em tindre que comprar un teleobjectiu "enormus" o ho tinc força fomut.
Estic d'acord també amb tu, amb el tema de les retallades.... tinc un amic que s'esta morint per un càncer terminal i les retallades l'han afectat molt aquests últims mesos de vida, per la falta de servei que SI afecta a la salud publica. Ell i la seva dona ens podrien explicar el que realment significa retallar amb temes tant importants com la pròpia vida. Poder tenim que comprendre tots la realitat en la que vivim i començar a acostumar-nos a no queixar-nos tant per qüestions menors.
Una abraçada Teresa
Vaja, Miquel, si que és fort l'exemple del teu amic. Certament, la vida és tan curta que cal gaudir-la al màxim,i, efectivament, deixar-nos de tonteries. Llàstima que no us vaig poder saludar, no sabia que hi èreu.
RépondreSupprimerNo tinc cap teleobjectiu enorme, sino una càmera compacta i alguns "truquillus"i, per cert,a la foto que obre el teu post, hi surto jo, enfront d'on estaves tú, una mica més abaix, amb una jaqueta taronja molt visible. Una abraçada!